Micro-relats

Qui és el meu pare ?

He sentit en una pel•li que cada home per cada fill legítim, en té dos més que no coneix. La pregunta és: i de qui són els fills legítims? Qui és el meu pare, qui sóc jo ? Avui he decidit descobrir el meu veritable progenitor.
He elaborat una llista detallada amb tots els amics de la meva mare de fa 10 anys, i he sortit amb una foto meva al carrer a intentar trobar-los i comparar-los amb mi . El primer candidat ha vingut directament a mi, el butaner. A la pel•li era ell el pare del nen, però no era el meu pare; ell és molt alt i jo molt baixet. El segon possible candidat era el peixater, però té bigoti i jo no, així que queda automàticament descartat. Després m’he trobat en Julià, el millor amic de la meva mare, però és maquilla més que ella, així que tampoc pot ser ell. Només em quedava un possible candidat, el carter. El carter parla molt de vegades amb la mare, però està massa prim i jo estic un pel grassonet, així que tampoc.
Estava desolat , no sabia qui era el meu pare. Bé, no ho sabia fins que ha entrat el meu pare per la porta, i m’he adonat que era baixet, descuidat i gras. Sens dubte el meu pare sí és el meu pare.

Lujo sin lujo:

Juan es rico, un banquero rico; con coche de lujo, casa de lujo, yate de lujo y mujer de lujo. Pero el banco de Juan es pobre, y por eso Juan no es rico y pierde el coche de lujo, la casa de lujo y el yate de lujo. Su mujer de lujo se va con Pablo, un empresario rico; con limusina de lujo, mansión de lujo y avión de lujo. Pero la empresa de Pablo no es rica, y por eso Pablo debe la limusina de lujo, la mansión de lujo y el avión de lujo. Su mujer de lujo se va con Jaime, el carnicero de la esquina, con una “furgo” sin lujo y una casa sin lujo; pero, eso sí, con un miembro de lujo.