Festes de la Mercè

Estic a l’hospital esperant al metge, perquè ens digui com han sortit les probes que li han fet al meu marit. Hi ha tota la família pendent de les noves notícies, que esperem que sigui bones, perquè nosaltres no el veiem molt bé. Té un fort cop al cap, en un ull i té un blau, i el braç esquerre el té trencat. Ens hem en portat un bon ensurt, tant maques que són les festes de La Mercè hi ens a de passa això a nosaltres. I tot per els joves que es tornen bojos a les festes.
Tot va comença quan a les dues de la nit va acabar el concert que feien al fòrum, tocava un grup molt conegut per els joves. Avui dia són tants joves que necessiten alcohol per divertir-se...Doncs amb la fi del concert molta gent va anar marxant del recinte del fòrum, i el meu marit treballa molt a prop d’allà, al hotel AC, on i treballa de porter al hotel. Va començar a veure que la gent s’animava massa, gent destrossant el material públic, escombraries, containers, fanals... Així que els encarregats de seguretat del hotel van decidir tancar les portes per precaució, ja que aquells joves ho trencaven tot, al local del costat havien rebentat el vidre i entrat dintre.
Quan van tancar les portes molts clients demanaven pas entre aquella multitud de gent, per poder passar dintre del hotel. L’ambient cada cop estava pitjor, la gent s’estava posant molt nerviosa, clients baixaven a recepció per les molèsties que els i provocaven els crits de la gent del carrer. Un jove va començar a tirar pedres contra la porta principal del hotel, i el meu marit, massa valent, va obrir i li va demanar si us plau si podia marxar, que si no avisaria a la policia, la policia ja feia estona que voltava per allà controlant, el noi no va cedir, i un altre encarregat de seguretat li va tornar a insistir, el noi cada cop és posava més agressiu, tothom intentava calma l’ambient, però va ser gairebé impossible. El noi va amenaçar de mort al meu marit i va marxar. Però dins el seu cap li rondava una cosa, i era que no havia acabat la feina, al cap de deu minuts, el noi tornava al hotel i aquest cop va fer més mal que l’altre. Va agafar al meu marit i el va empenta, li va donar cops de puny i petades, els seus companys el van separa i va venir la policia. Van detenir al noi i se’l van emportar a comissaria. Va venir una ambulància i es va en portar al meu marit cap a l’hospital Clínic de Barcelona.
On ara estem esperant els resultats de les probes que li han fet.
Espero que es recuperi. El primer cop que el metge el va veure ens van dir que estava crític.
El meu marit encara té molt futur per endavant, encara li queda fer el viatge dels seus somnis, tenia pensat anar de viatge a les vacances de Nadal. També volia veure créixer els seus nets. Espero que això sigui possible.

Una il·lusió

27/9/09
Per fi he aconseguit el meu somni, el que més volia en aquest món ho he pogut aconseguir. Fa dues setmanes hem van cridar per fer un càsting sobre una pel·lícula molt interessant, i gràcies al meu esforç i les meves ganes hem van agafar. El director és el conegut Jordi Gener, es un expert en pel·lícules històriques. La pel·lícula tractarà de la Guerra civil, cosa que es un tema que hem fascina. El film es començarà a gravar d’aquí 6 mesos, ja que s’han de triar encara els personatges secundaris. Es gravarà al barri del Born, i l’escena més important al Fossar de les Moreres.
Jo tinc un paper força important, ja que sóc la filla gran de la família de la que es parlarà a la pel·lícula. Espero que això m’ajudi en un futur, a poder tenir més oportunitats com aquestes, i pogué triomfar en el que més m’agrada.
28/9/09
- Avui tenia visita amb el meu metge per recollir els resultats de les proves que m’havien fet: diagnòstic tumor cerebral i temps de vida 1 mes.

Tags