Final

Em trobo en una situació depriment. Estic estirat en un llit d’hospital amb un matalàs horriblement incòmode envoltat de tubs i aparells electrònic i sorollosos esgarrifant. L’habitació és especialment desanimant. A les parets, pintades de blanc ja fa molt temps, es pot veure una taca d’humitat en un racó. Hi ha una petita finestra que dona a un pati intern utilitzat com a magatzem de trastos vells, que ja no es poden ni utilitzar. En la petita repisa hi ha un de la finestra hi ha un test de margarides pansides plenes de pols.

Però, per sort, en aquest moment em sento estimat, apreciat; estic envoltat de la família i els amics, que m’animen i m’acompanyen en els mals moments com ara. Ara podria dir amb sinceritat que tots es preocupen per mi, encera que uns quants dies enrere ho hagués desmentit. De debò desitgen que em millori, no ho simulen com en moltes altres ocasions, sinó que és el que senten en realitat.

Us deveu preguntar perquè em trobo en aquesta situació tant desagradable, doncs tot va començar el dijous 24 de setembre a la nit. Eren les festes de la Mercè, i a Barcelona es vivia una sensació diferent a la normal, no es sentia un atabalament general ni un gran cansament de la rutina, sinó que la gent anava contenta pel carrer, vivint la festa, estaven feliços i tranquils, es nota una gran diferència quan és un dia festiu o laboral. De fet aquestes festes son realment per la ciutat de Barcelona i les dels voltants, on hi acudeix molta gent i hi ha grans celebracions. És un dia festiu per a molta gent, però això és una excepció per al sector de l’hostaleria, com els hotels, bars i restaurants. Aquest es el meu cas, jo treballo en un hotel AC a prop del fòrum, no és un gran treball, ja que faig l’horari nocturn, però és el que hi ha, i aquell dia, per mala sort, jo no tenia festa.

Jo em trobava al meu lloc de treball corresponent, complint de les meves obligacions, quan, en un precís moment entrà un noi a l’hotel demanant per a anar al lavabo. Com que no s’ens és permès deixar anar al banya a aquells que no són clients de l’hotel, li vaig haver de demanar que marxés. Aquest es va enfadar, i començant a insultar-me d’una manera realment creu, vam entrar en una baralla, en la qual em va deixar ferit de manera crítica.

Ara, com us explicava en un principi, estic ingressat a l’hospital Clínic a causa d’un traumatisme craneoencefàlic causat per l’atac brutal que vaig patir aquella nit.

Se’m està acabant el temps, m’en puc adonar, és una sensació estranya, que t’envolta el cos, et posa la pell de gallina i sents un petit mareig al pit. Encara que morir no és el que més desitjo, ara que estic envoltat dels que m’estimen, és el millor moment per a fer-ho. Ara que m’he pogut despedir d’ells només desitjo que tot s’acabi, que s’oblidin i tinguin una vida feliç encara que jo no hi sigui. Jo estaré bé.