Al llarg de la seva carrera literària, Francisco Ayala es va erigir com un dels escriptors més importants en llengua hispana, i va obtenir nombrosos guardons per la qualitat semàntica i formal dels seus escrits, com ho demostren el premi de la Crítica el 1972, el Premio Nacional de Narrativa el 1983, el Premio de las Letras Españolas, i les andaluses, el 1988 i 1990, respectivament.
Ayala també va aconseguir els dos guardons més importants de l'àmbit cultural espanyol, com és el cas del premi Cervantes el 1991 per la seva feina com a escriptor, i el premi Príncep d'Astúries per la rellevància de la seva figura en l'esfera cultural.
Ayala va néixer a Granada el 1906. Es va traslladar a Madrid per iniciar estudis universitaris, es va llicenciar en Dret el 1929 per la Universitat Complutense de Madrid. Posteriorment, va estudiar Filosofia Política i Sociologia a Alemanya. Va ser catedràtic de Sociologia a la Complutense des del 1932 fins a l'inici de la guerra civil espanyola.
Durant la seva etapa universitària va començar a desenvolupar la seva expressió literària. Encara que les seves primeres novel·les, Historia de un amanecer (1926) i Medusa artificial (1927), estan influenciades pel realisme, són les avantguardes artístiques de principis de segle les que condicionen les pautes de la seva literatura. El boxeador y el ángel (1929) i Cazador en el alba.
Exili
Al final de la guerra civil, Ayala es veu forçat a viure en l'exili. Va residir a Buenos Aires impartint classes de Sociologia a la Universitat de La Plata del 1939 al 1950. Va fundar la revista literària Realidad. Ayala va estar lligat a la universitat i a la docència fins al 1977, data en què es va jubilar de la carrera acadèmica.
Després es va traslladar a Puerto Rico, on va fundar la coneguda revista La Torre. Nova York i Chicago serien els seus destins als EUA, per tornar a Espanya definitivament el 1980. Des del 1960 havia viatjat esporàdicament a Espanya malgrat el règim franquista.
Ja a Espanya, Ayala va ingressar en la Real Academia Española de la Lengua el 1984 amb el discurs La retórica del periodismo. Posteriorment es va casar el 1999 amb la hispanista Carolyn Richmond amb qui mantenia una relació des de feia anys.
Assaig
Entre els seus títols més destacats figuren: La cabeza del cordero (1949), Los usurpadores (1949), Historia de macacos (1954), Muertes de perro (1958),
El fondo del vaso (1962), El as de bastos (1963), De este mundo al otro (1963), El rapto (1965), El inquisidor (1972), El tiempo y yo, El jardín de las delicias, De raptos, violaciones, macacos y demás inconveniencias(1982), De mis pasos en la tierra (1996), Cazador en el alba (2002) y Recuerdos y olvidos, aquesta última autobiogràfica.
També va abordar altres gèneres com l'assaig, amb temes de sociologia, com demostren títols com ara Tratado de sociología, Introducción a las ciencias sociales (1952) i El escritor en la sociedad de masas (1956).
Durant la seva singladura literària, Ayala es va fixar i va reflexionar sobre altres disciplines artístiques, en concret, sobre la influència del cine i la seva condició d'art massiu, així com en les pautes formals i en les figures de directors i intèrprets. D'aquest compendi d'escrits destaquen Indagación del cine (1929) o El cine, arte y espectáculo (1969).
http://elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=658663&idseccio_PK=1013
0 comentarios:
Publicar un comentario