Juguemos.

¿Humanidad, qué es hecatombe? ¿Hecatombe, qué es humanidad? Hecatombe es la educación implantada a la sociedad desde el parvulario, las piruletas y las pistolas, los caramelos y las granadas, los juguetes y el egoísmo, los juegos y la ambición. Y en este último capítulo, como en toda la historia, nos dedicaremos a jugar a matar. Pero esta vez Dios no tendrá nada que ver.

Hecatombe

HECATOMBE; ajusticiar, aciago, atroz, acuchillar, asesinato, acabamiento, agonía, atentado, apocalípsis, anulación, aniquilación, apalear, arrancamiento, baja, brutal, crimen, caída, castigo, carniceria, catástrofe, calamidad, cataclismo, condena, defunción, deceso, degollina, destrucción, desaparición, desenlace, demolición, despachar, degüello, desastre, debacle, descanso, detrimento, eliminación, erradicación, expiración, ejecución, extinción, estertor, eutanasia, estrago, exterminio, escabechina, extirpación, envenenamiento, fallecimiento, funesto, fusilar, fin, genocidio, hades, homicidio, hora suprema, hado, holocausto, infamia, iniquindad inmolación, inhumano, infortunio, lapidar, liquidación, linchamiento, muerte, martirio, mors, matanza, masacre, mortandad, óbito, paliza, perversidad, parca, postrimería, purgar, padecimiento, ruina, riza, supresión, sádico, sueño eterno, sino, sacrificio, sentencia, sanguinario, sangriento, transito, trance, termino, thanathos, tragedia, violencia, vileza, violación, venganza.

Mort Francisco Ayala als 103 anys.

L'acadèmic va rebre, entre altres, els premis Cervantes i Príncep d'Astúries

L'escriptor Francisco Ayala ha mort avui als 103 anys a Madrid, segons han informat fonts de la Fundació Ayala.

Al llarg de la seva carrera literària, Francisco Ayala es va erigir com un dels escriptors més importants en llengua hispana, i va obtenir nombrosos guardons per la qualitat semàntica i formal dels seus escrits, com ho demostren el premi de la Crítica el 1972, el Premio Nacional de Narrativa el 1983, el Premio de las Letras Españolas, i les andaluses, el 1988 i 1990, respectivament.

Ayala també va aconseguir els dos guardons més importants de l'àmbit cultural espanyol, com és el cas del premi Cervantes el 1991 per la seva feina com a escriptor, i el premi Príncep d'Astúries per la rellevància de la seva figura en l'esfera cultural.

Ayala va néixer a Granada el 1906. Es va traslladar a Madrid per iniciar estudis universitaris, es va llicenciar en Dret el 1929 per la Universitat Complutense de Madrid. Posteriorment, va estudiar Filosofia Política i Sociologia a Alemanya. Va ser catedràtic de Sociologia a la Complutense des del 1932 fins a l'inici de la guerra civil espanyola.

Durant la seva etapa universitària va començar a desenvolupar la seva expressió literària. Encara que les seves primeres novel·les, Historia de un amanecer (1926) i Medusa artificial (1927), estan influenciades pel realisme, són les avantguardes artístiques de principis de segle les que condicionen les pautes de la seva literatura. El boxeador y el ángel (1929) i Cazador en el alba.

Exili

Al final de la guerra civil, Ayala es veu forçat a viure en l'exili. Va residir a Buenos Aires impartint classes de Sociologia a la Universitat de La Plata del 1939 al 1950. Va fundar la revista literària Realidad. Ayala va estar lligat a la universitat i a la docència fins al 1977, data en què es va jubilar de la carrera acadèmica.

Després es va traslladar a Puerto Rico, on va fundar la coneguda revista La Torre. Nova York i Chicago serien els seus destins als EUA, per tornar a Espanya definitivament el 1980. Des del 1960 havia viatjat esporàdicament a Espanya malgrat el règim franquista.

Ja a Espanya, Ayala va ingressar en la Real Academia Española de la Lengua el 1984 amb el discurs La retórica del periodismo. Posteriorment es va casar el 1999 amb la hispanista Carolyn Richmond amb qui mantenia una relació des de feia anys.

Assaig

Entre els seus títols més destacats figuren: La cabeza del cordero (1949), Los usurpadores (1949), Historia de macacos (1954), Muertes de perro (1958),
El fondo del vaso (1962), El as de bastos (1963), De este mundo al otro (1963), El rapto (1965), El inquisidor (1972), El tiempo y yo, El jardín de las delicias, De raptos, violaciones, macacos y demás inconveniencias(1982), De mis pasos en la tierra (1996), Cazador en el alba (2002) y Recuerdos y olvidos, aquesta última autobiogràfica.

També va abordar altres gèneres com l'assaig, amb temes de sociologia, com demostren títols com ara Tratado de sociología, Introducción a las ciencias sociales (1952) i El escritor en la sociedad de masas (1956).

Durant la seva singladura literària, Ayala es va fixar i va reflexionar sobre altres disciplines artístiques, en concret, sobre la influència del cine i la seva condició d'art massiu, així com en les pautes formals i en les figures de directors i intèrprets. D'aquest compendi d'escrits destaquen Indagación del cine (1929) o El cine, arte y espectáculo (1969).


http://elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=658663&idseccio_PK=1013

HECATOMBE

HECATOMBEEEEEEEEEEEEEEEEEE = desastre, catástrofe!

producido por el hombre.

Avui arriba a les llibreries l'última novel·la de Dan Brown, "El símbol perdut"

Els fans de Dan Brown tenen un motiu d'alegria: la posada a la venda de la seva última novel·la, "El símbol perdut", una continuació d'"El codi Da Vinci" i "Àngels i dimonis", convertides en "best sellers". Aquesta vegada, però, el professor de Harvard Robert Langdon se submergeix en el món secret dels maçons. L'editorial Empúries n'ha tret 50.000 exemplars en català. A la resta de l'estat espanyol, Planeta n'ha publicat un milió i mig. L'autor, Dan Brown, s'ha dedicat durant sis anys a investigar i escriure una nova història que s'endinsa en la maçoneria i on ell mateix ja ha avançat que "hi ha menys conspiració i més filosofia".

En el següent link trobareu la notícia, on s'hi afegeix el vídeo de l'entrevista de TV3 a Dan Brown: http://www.3cat24.cat/noticia/415242/ociicultura/Avui-arriba-a-les-llibreries-lultima-novella-de-Dan-Brown-El-simbol-perdut

Consulta

Hecatombe

EL AMOR; que sería una vida sin amor? No habría sentimientos, ni gustos, ni sentidos, ni agrados, ni desagrados, ni preocupaciones, ni desamores, ni lágrimas, ni risas, ni abrazos, ni estimación hacia alguien, ni un simple perdón… para mí una hecatombe es el amor, porque el amor es una parte grande de nosotros que significa cada cosa, cada paso que damos hacia delante. Si no hubiera amor, no habría nada. Cuando quieres a una persona, es porque hay amor, si no lo tienes ese sentimiento no podrías sentirlo.